• Departament d'Urbanisme
• Tràmits
• Normativa

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA D’ALELLA

Art. 57 Tipus d’ordenació de l’edificació

Els tipus d’ordenació de l’edificació són els següents:

1. Edificacions segons alineacions. Correspon a una edificació entre mitgeres tot al llarg dels carrers o vials i queda ordenada bàsicament per l’alcària màxima i per la profunditat edificable. La línia d’edificació pot no coincidir amb l’alineació del vial.

2. Edificació aïllada. Correspon a l’edificació aïllada d’edificis en parcel.les rodejades de verd privat i ordenades segons l’edificabilitat, l’alçària màxima, l’ocupació de la parcel.la i les distàncies mínimes a les partions.

3. Volumetria definida. Correspon a l’edificació que subjectant-se a un coeficient d’edificabilitat neta es concreta en cada cas en una determinació específica de volums, amb una alçària màxima i unes directrius de composició arquitectònica..

Art. 58 Índex d’edificabilitat bruta o de sector

És el límit d’edificabilitat expressat en metres quadrats de sostre edificat per metre quadrat de sòl, referit a l’àmbit del sector i exclosos els Sistemes Generals, sens perjudici del que determini l’article 18 de la Llei 3/1984 de la Generalitat de Catalunya.

Art. 59 Índex d’edificabilitat neta o de parcel.la

És el límit màxim d’edificabilitat expressat en metres quadrats de sostre edificat per metre quadrat de parcel.la.

Art. 60 Sostre edificable

1. Es considera sostre edificable la suma del sostre edificable de totes les plantes d’un edifici exclosos els soterranis.

2. En el còmput de sostre edificable per a cada planta s’inclouen:

a. Els porxos, cossos ixents, patis de llum i ventilació.

b. En les golfes es considera sostre edificable les parts que tinguin una altura igual o superior a 1,90 metres.

c. S’exclou la superfície dels ràfecs de coberta a 60 cm.

3. el sostre edificable s’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat de solar.

Art. 61 ocupació màxima de parcel.la i densitat neta

L’ocupació màxima de parcel.la es mesurarà per la superfície de la projecció ortogonal sobre el pla horitzontal de tot el volum edificat inclosos els cossos sortints i els balcons, i exclosos els ràfecs de coberta fins a 60 cm, i els patis de llum i ventilació.

L’acompliment d’aquesta norma haurà de ser objecte de demostració clara en els plànols del projecte.

La densitat neta s’expressa en habitatges per hectàrea, prenent per defecte les fraccions inferiors a 0,50 m i per excés les iguals o les superiors.

Art. 62 Alineació de façana

És la línia que separa la propietat privada de la pública al llarg dels vials.

Art. 63 Alineació de vial

És la línia que separa la propietat privada de la pública al llarg dels vials.

Art. 64 Planta baixa

La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Amb tot, en el tipus d’ordenació segons alineació de vial, la planta baixa per a cada parcel.la és la que té el seu paviment situat entre els 0,60 metres per sobre i 0,60 metres per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que correspongui a la parcel.la.

Art. 65 Planta soterrani

1. Les plantes soterrànies, en el tipus d’ordenació segons les alineacions de vial, són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures, per causa de desnivells en qualsevol front de l’edificació.

2. Les plantes soterrànies, en els altres tipus d’ordenació, són tota la planta enterrada o semienterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys d’un metre per sobre del nivell de sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada amb el sostre que sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell tindrà, en aquesta part, la consideració de planta baixa.

Art. 66 Planta pis

És tota la planta per sobre de la baixa.

Art. 67 Golfes

És l’espai comprès entre el sostre de l’última planta i la coberta de l’edifici.

Art. 68 Desdoblament en la planta baixa

No es premetrà, mai, el desdoblament de la planta baixa en dos plantes, segons el sistema de semisoterrani i entressol.

Art. 69 Patis de llum i ventilació

1. Són els espais no edificats situats a l’interior del volum d’edificació i destinats a obtenir llum i ventilació d’alguna dependència d’edifici.

2. Els patis de llum i ventilació es consideren volum edificat i la superfície mínima dels patis segons l’alçàaria total és la que segueix:

Alçària 6m 7 a 10m 10 a 12 m més de 12m

Superfície
mínima 4m2 6m2 8m2 10m2

Als efectes de dimensions dels patis, no es computaran els elements construïts sobre l’alçària reguladora.

3. Les llums rectes de les dependències mesurades normalment a la façana del pati, l’eix de cada forat, des d’aquesta fins al mur més proper no seran inferiors a 2,00 metres.

No es permetran estrangulacions que donin lloc a dimensions inferiors a 1,00 metres.

Art. 70 Alçària lliure de planta pis

L’alçària lliure és l’existent entre el paviment i el sostre i no serà mai inferior a 2,50 metres.

Art. 71 Alçària reguladora màxima

L’alçària màxima reguladora és l’elevació de les edificacions des del pla de la planta baixa fins el pla d’arrancada de les cobertes. La forma d’amidar-la es determina per a cada tipus d’ordenació (vegeu articles 64 i 65 d’aquest Pla General). La seva quantia es determinaper a cada zona.

Art. 72 Alçària reguladora absoluta

És la que no pot ésser sobrepassada per cap element constructiu, o sigui, que engloba cobertes, baranes, ràfeces i qualsevol altre element.

Art. 73 Nombre màxim de plantes

És el nombre màxim de plantes, excloses les plantes soterrani i inclosa la planta baixa, que poden edificar-se. Es determina per a cada zona i haurà de respectar-se conjuntament amb l’alçària màxima reguladora.

Art. 74 Mitgeres

És la paret límit entre dos edificacions construïdes sense separació entre cases alineades.

Les parets mitgeres deuen ésser tractades com a façanes i a les noves edificacions queden prohibits els envans pluvials.

Art. 75 Profunditat edificable

Distància perpendicular a la línia de façana que limita l’edificació per la part posterior o la interior d’illa i que es determina per a cada illa o zona.

Les porcions de parcel.la que excedeixin de la profunditat edificable formaran part de l’espai lliure d’illa. La mateixa consideració tindran les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l’espai lliure interior d’illa.

Tornar >>